Ja sé que m'he cremat Ja sé que m'he cremat, i no sent foc I tu ets s'espurna I ni calor no sents Ja sé que m'he enyorat Ja sé que m'he enyorat i no tenc lloc Tu ets es temps, es vent; tu ets els moments Els moments que jo vull I que tu tens Te puc veure sense els ulls, que no et miren per orgull I així i tot hi veig que estic perdut Tu ets sa imatge tu ets sa meva llum, I jo crem entre por i fum Ni ses llàgrimes li donen punt. Tu ets s'oronella que ve amb s'estació i se'n va amb ella Però deixes es niu en es terrat, i se't recorda quan te n'has anat Ja veig que no puc fer Ja veig que no puc fer res més que res Ni m'he donat a entendre ni t'he entès De sa teva dolçor d'una nina major has anat fent Sa presó de sa meva il.lusió, il.lusió, just d'això som pecador Massa feina i dius que no, i desenterres sa llavor Que si fos que si ara seria un jardí De roses que han emmusteït, i han tornat un espinall Que és es teu reflex i es meu mirall