Bon dia senyor metge, em fa molt mal el fetge, tal com si amb un black-decker m’estiguessin burxant, com si tingués a dins un niu de ratolins que amb abrics de pell d’eriçó ballessin ska. Pel que m’ està dient vosté beu de valent, en aquest món tot té un límit, i aquest és el seu. Té el fetge destrossat, l’ estómac perforat. Si es fot un quinto més Avui soparà amb Déu. QUIN SENTIT TÉ LA VIDA SERIA I AVORRIDA I QUE HE FET JO DÉU MEU PER MERÈIXER AIXÒ NO EM TREGUI LA BEGUDA GRANDÍSSIM FILL DE PUTA NO EM RECEPTI AIGUA QUE SERÀ PITJOR No em tregui la cervesa que faré alguna bestiesa, per viure sense canyes em tiro per un barranc. No puc deixar mentre visqui sense tastar el whisky, no veu que s’he m’hi havia acostumat la sang. Si vol que poc n’hi posi després de la diagnosi, que ho ha de deixar estar inmediatament per què el seu cos necessita reforç, si no vol que aviat aquest repòs sigui etern. Apunyalim per l’esquena engreixim la morena, fotim banyes tan com vulgui si la meva dona vol, cremi la meva casa transformi el cotxe en brasa, però pel que més vulgui no em prohibeixi l’alcohol. Que m’hi vaig morós Mosseguim els collons Facim la cirurgia Però siusplau no em privi dels plaers d’anar al bar