El Liçondo es mirava la seva camisa blava (des de la mort de Franco no se l´havia posat), pensà -malaguanyada!- fa fotre tisorada, va agafar la senyera i ho va cosir en un costat. Veient que tota la dreta li reia la gracieta es va dir -Vicente vas ben encaminat! Doncs ara amb l´idioma faré la mateixa broma per ofrendar noves glòries, Déu a mi m´ha triat- ELS QUE AVUI SÓN BLAVEROS DEMÀ SERAN BALSEROS EL LIÇONDO HO SAP I ARA APRÈN A NAVEGAR I AMB LA SEVA PATERA REMANT PER L´ALBUFERA PENSA -QUAN ME´N VAGI, ON ANIRÉ A FER LA MÀ? Va agafar la nostra parla es va proposar trencar-la i quatre amics seus -blaveros-! li van seguir la corrent, però d´aquells fatxes de l´Horta i del de la bova torta arreu del món els filòlegs encara se n´estan rient. Passar de falangista a ultra-valencianista no és tan fàcil com sembla i els del PP d´Alacant en plena esquizofrènia diuen que per sota Dènia a partir d´ara és Múrcia demà, a veure què diran!