I un dia ens va tocar ser olímpics volguessim o no. No vaig anar a fer de voluntari a xupar-els-hi la polla de franc, doncs estava a l´atur i la situació hagués sigut molt trista, em vaig fer de la Federació Catalana de Tir al Feixista. Mentre seien en poltrones sortint a la tele dient lo bé que va tot aquí uns passats recolliem pedres per obrir-els-hi el cap. APUNTA, DISPARA, TORNA A CARREGAR PRACTICAREM EL TIR AL FEIXISTA FINS QUE NO EN QUEDI CAP. Aquest esport, no fou reconegut pel comité del Samaranch: podia endevinar fins i tot el més ruc que ell hauria estat el primer blanc. És un esport d´allò més barat no hi ha equipament necessari: aquí el que va uniformat no és qui juga sinó l´adversari A diferència d´altres esports ni premis, ni medalles, ni hòsties, ni llagrimetes, ni rams de flors el premi és partida nova. González, Major, Somoza, Aznar, Pujol, Clinton, Batista, Chirac, Zedillo, Zaplana, Pinochet, on hòsties és la diferència? si tots seguiexen un mateix model amb diferent estratègia.