Dels ports del Ribagorça al cor de la Noguera paro el meu cotxe i resto badant, les alzines que s´allunene al capvespre de la terra surt quelcom sobrenatural. Lluny les mentides i els errors, lluny la injustícia i la por. És l´amor qui m´empeny a estimar la justícia que aquesta terra m´està demanant. Per l´Eix del Llobregat pujant a Berga, se´m fa evident dels homes el progrés, els boscos i els rius que abans eren nets. Paissatge fet a clapes que ens han cremat. Potser sí, sortim endavant. Tots gaudim d´oportunitats. Però mentre l´home no entengui la raó d´estimar, l´indret on viu, al seu voltant, jo... Seguiré lluitant enmig la fredor com una flor que neix amb el desgel embriac d´amor llenço el puny al vent jo vull per demà la meva terra lliure! Si heu pujat als cims pels volts de maig i heu vist la bellesa que s´ofereix, heu sentit remoure els vostres endins amb el vent que us retorna el vostre esperit, jo també he somniat aquesta nit tota la terra estés així, homes com flors neixent arreu sacsejats pel vent de llibertat que els fa més digmes i he pensat que Seguiré lluitant enmig la fredor com una flor que neix amb el desgel embriac d´amor llenço el puny al vent jo vull per demà la meva terra lliure!