És de dia encara plou, he cregut ser lluny d’aquí, les petjades de la por no ho van aconseguir. Adéu amic, oh vine amic, me’n vaig a fer un viatge molt llarg. Adéu amic, oh vine amic, encara em pots atrapar. Faig camí a les muralles del pensament humà. Porto a sobre el que em fa falta per començar a parlar. Recordo de vegades, un somni molt estrany. No m’interessen les rondalles, on només tu hi surts guanyant. En diuen esperança a un joc molt asfixiant. Recordo de vegades un estat artificial, on la gent acomodada, ens fan de governants. Adéu amic, oh vine amic, me’n vaig a fer un viatge molt llarg. Adéu amic, oh vine amic, encara em pots atrapar.