La nit de Carnestoltes el desig camina sense disfressa, el sol no te pressa en eixir i la lluna menja esclata-sangs màgics per no dormir ...i les veus no callen. Carnestoltes moltes voltes, la carn vol carn que no s´acabe la nit sense tornar-te a llepar! La nit del Carnestoltes no tenen amo els carrers del meu poble, ni alcalde ni Guardia Civil i les veus no callen i els carrers s´encenen tota la nit. ...i les veus no callen. Totes les bruixes ballen llibertines dins al meu cap i encara t´estime quan les despulle excitat. La carassa que distrassa la pena en vida la mentifda, la fugida. Una nit és una nit beuràs mil gots d´oblit i alegries