Estàs fotut, estàs fotut quant camines pel carrer i no veus a ningú. Estàs fotut, estàs fotut quant et falta paper per a fer-te un canut. Estàs fotut, estàs fotut que no vols donar-te compte del que passa pel món. Estàs fotut, estàs fotut que no escoltes Gossa sorda, que no vols revolució. Què passa amb les paraules? Què passa amb l’amor? I si som tant solidaris, què passa al tercer món? T’has quedat sense memòria has perdut la dignitat I ara vagues per la vida rebotant de bar en bar. Què passa amb les creus la gamada i la de péu. Si son massa anys d’història fotent per tot arreu, i estàs fotut. 1492 ”massacre” indígena. 1707 Xàtiva cremada. Continua la “massacre” i el més dèbil morirà, La utopia de ser home i el llegat de ser animal. Sempre esperant un present que no aplega, sempre oblidant un passat negligent, sempre somiant despert, despert.