Aigüa avall baixava una rosa Cel amunt volava un ocell I la flor besava una onada Que d’una abraçada la deixà sense arrels. Entre núvols l’ocell la mirava Quèien els pètals, nua la flor Tot piulant volia salvar-la Però les espines punxàven el vòl ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ SÓN AQUELLS QUE NO VAIG TENIR SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR QUE UNA ONA EM POGUÉS ESTIMAR. Era el mar més gran que recordo Un planeta de peixos i sal I la flor per més que estudiava La seva bellesa no aprenia a nedar. ELS AMORS QUE NO OBLIDARÉ SÓN AQUELLS QUE VAIG TENIR SI POGUÉS, NOMÉS, SOMMIAR QUE UNA ONA EM POGUÉS SEGRESTAR