Volíem que allò fos per sempre, volíem que fos diferent; agafats al mig de la Rambla veient com passa la gent. Passant fulls al calendari ens vam donar els millors anys; em semblava que eren quatre dies, com passa a tots els amants. Però cada cop una nit trista, la lluna deixa de brillar. Tard o d´hora l´amor s´acaba, un dia o altre tot se´n va. Tard o d´hora el foc s´apaga i tot queda fumejant. Ara toco de peus a terra, ara tot és diferent. Tu ja saps que els anys tot ho curen, però ho dibuixen a la pell. De cop sento que algú em crida, és millor que ho deixi estar. Però mail oblidaré el seu somriure, quan em veia arribar.