Plou com ho feia ahir plou, com sempre, sobre humit ja no queda el dret d'escollir plou de nou aquest matí plou i tot sembla tranquil potser farà fred aquesta nit tan sols queda el plor dels rostres espantats enmig dels castells de brossa fumejant i els ulls tristos mirant al cel desesperats i un farcell de vestits bruts tacats per la sang un paisatge desolat és tot el que n'ha quedat ombres que no poden caminar lluny de ser com era ahir res queda per destruir a qui li importa el que passi aquí? tot el que era seu ja son pilots de records i els carrers ja són muntanyes de ciutat i la ràbia és l'escuma que té el seu únic mar en um món inexplicable igual que les seves morts mira què han fet i perquè en nom de la llibertat digues-me qui ho ha fet digues-me qui, en nom de la llibertat avingudes sense flors, cementitris sense noms, som un crit d'alerta a un mal son tot plegat és una farsa que té el color de la mort com el túnel llarg on passaràs la nit esperant que arribi l'alba sents el silenci del llop i et preguntes si hi haurà llàgrimes per tu digues-me qui pot parlar digues-me qui pot matar digues-me qui, en nom de la llibertat