Hores que passen com sempre esperant-te una vegada més de la nit d'ahir em turmenta el teu cos blanc, jove i calent sempre suplicant sempre demanant sempre maltractant-me és inútil continuar. Dies que passen com sempre allunyant-te de mi un cop més on estaves ahir al vespre quan tenir-te era tan urgent sempre suplicant sempre demanant sempre maltractant-me. Cansat d'esperar-te, tu vols destrossar-me és inútil continuar no sóc més que un joc per a tu et segueixo allà on vas sóc com un gos perdut. A les nits que estic calent et necessito i no hi ets un dia d'aquests et deixaré. Mesos que passen com sempre dies de vital necessitat si et pogués tenir calenta ofegant-te entre les meves mans.