Era l'onze de Setembre de mil nou-cents setanta set. El pare treia la senyera amb els ulls plorosos cap al cel. Em va dir: mira aquestes barres, representen tot el que tu ets. No li sortien les paraules, pero no calia dir res més. Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc. I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor. Seré fort, seré fort, dins el meu cor. Eren temps de protestes però ara tot és diferent. La vida em sembla més tranquila, podem viure en el present Aquella gent que ens oprimia ja fa molt temps que vna marxar Pero el pare em deia: no pateixis que tard o d'hora tornaran. Temps era temps quan jo era un vailet i el pare em va ensenyar d'on sóc. I ara el guardaré, agafaré aquest sentiment i el tindré sempre dins el meu cor. Seré fort, seré fort, dins el meu cor. (BIS)