Ja torna a casa , la gent cansada farta de tan treballar, per un grapat de propòsits com ens deixem enganyar Tothom s´amaga darrera les finestres dels cotxes que venen i van, sense pietat els neons enlluernen el fum surt de l´asfalt És la vella historia, la del somni americà tothom sap quan arriba ningú sap quan se´n va Sento el blues d´un juke-box metàl·lic i el bar està a punt de tancar només quatre meuques busquen solitaris que per un petò pagaran . Sense pietat en cossos malmesos el desig passeja de nit, ofertes discretes d´un gram de coca, lúnic que et pot fer resistir. Molt sovint oblides que prop d´aquí tens el mar pot ser una bona sortida per si mai vos marxar Però ara és molt tard I en travessar el pont de Brooklin Manhatan em sembla un gegant em sento sol molt lluny de casa on tu m´estàs esperant Però ara és molt tard