ja no se quants dies fa que estic aixi callant la veu, les mans al cap, he de dormir oh, les nits que mai s'acaben els dies son me scurts quan estic tancat a casa sense projectes, sense tu el meu pols, com una espasa va tallant el meu passat he quedat descalç com unic futur no em veig en els miralls i m'han quedat els ulls en blanc de soletat soc un cobar pero avui tindre cor de soldat oh, els matins que mai s'acaben de nits pensare en tu quan estigui lluny de casa sense projectes, sense tu canviaran la meua roba, el meu nom, el meu cabell em donaran una arma blanca, roba verda i un fusell. no em pegui no he nascut per militar no em pegui jo no vull anar a fer de soldat