Desterrats a un paradís sense esperança, exiliats de tota possibilitat de tornar a veure com, només per un instant, tancant els ulls el món brillava al nostre voltant i no teníem por. Estàvem junts, no volíem fer-nos grans, érem amics. Ni un adéu volíem dir-nos sense creure que mai més ens tornaríem a trobar, ni que el vent d´altres terres ens podria separar. I, tancant els ulls, el món girava al nostre voltant i ja en teníem prou, ens era igual, no volíem fer-nos grans, érem amics, jo i els meus amics. Vàrem néixer amb l´incertesa dels seixanta i els he tornat a veure allà on els vam deixar Què n´hem fet d´aquells dies que, només en un instant, tancant els ulls el món girava al nostre voltant i ja en teníem prou, estàvem junts, no volíem fer-nos grans, érem amics. jo i els meus amics ens hem fet grans.