Ens hem cremat les mans tants cops com ha calgut. Hem mossegat el terra sempre que hem caigut i si mai en algun dia he comès algun error ara tot el que puc dir-te és que ho sento molt. Però no hem de mirar enrera per poder sentir-nos bé no hem de mirar enrera per saber tot el que hem fet. Ara tinc la cara cremada pel vent. També tinc els teus poemes escrits a la meva pell i si un dia et fan falta no pateixis, jo te'ls guararé i si un dia et fan falta no pateixis, no els oblidaré els porto escrits a la pell. Però saps molt bé que cal que anem de pressa que potser no hi som a temps. Vam marxar de casa ara fa molt temps vam partir un dia que no feia vent. Les veles no es movien el mar estava quiet anàvem a la deriva a l'horitzó no es veia res. No hem de mirar enrera per poder sentir-nos bé no hem de mirar enrera per saber tot el que hem fet. I totes les promeses que un dia ens vam fer segellades amb la mirada d'aquell que només té fe i si un dia ens fan falta no pateixis, que jo les guardaré si un dia et fan falta no pateixis, que no les oblidaré les tinc escrites a la pell. Però saps molt bé que cal que anem de pressa que potser no hi som a temps. No hem de mirar enrera per poder sentir-nos bé no hem de mirar enrera per saber tot el que hem fet. La tardor ha arribat començo a tenir fred les hores se'm fan curtes i aquests temps són molts incerts que la vida va de pressa i sento com s'escapa de les mans. Que els poemes i promeses que aquell dia vam segellar mai els oblidaré doncs saps molt bé que cal que anem de pressa que potser no hi som a temps.