ESTACIÓ DE FRANÇA A l’estació de França hi ha de tot i ha gent amable i maca i la que no. Els bojos i la pasma i els rodamons les nenes alemanyes i els treballadors. Junts formen la maranya, que omple la nit de parles estranyes. Junts formen la maranya, xivarri a crits, omplint la nit. I a dins el bar el llum es fon entre el ventilador. I el carrer és plè de llums de colors que m’envolten, I tot darrera tirat a la vorera, estic ben tou. I tot darrera tirat a la vorera, em trobo sol ( ... ) ... estic ben mort.