La va trobar, a una sala mig buida Buscant un somni, fugint del dolor Entrant pels ulls, va sentir mil espurnes aquella història va canviar-li el món Va perdre-ho tot, la partida i la vida cada ciutat li esmicolava el cor Només el far del sud, ell es mira segueix la flama fins que res no es mou I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida i es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n et donaria amor si ens poguéssim mirar et donaria el món si puguessis parlar-me ho donaria tot si et pogués estimar Tantes nits va pagar per tenir-la Tantes excuses per anar tot sól Però cada cop amb un plor la perdia la llum s'apaga quan la sort es pon I el seu record s'estimba en ciutats adormides I somia fins l'alba el seu far sense vida, trist Et donaria amor si puguéssis tornar-me'n et donaria amor si ens poguéssim mirar et donaria el món si puguessis parlar-me ho donaria tot si et pogués estimar Tremolant, poc apoc surt del cine sessió de nit, avui ja és l'ultim dia s'endu el cartell, arriba a casa i l'espia l'habitació es transforma en un món nou I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja i el seu cente s'escapa, perd l'ordre i la casa I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida i s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu Et donaria amor si puessis tornar-me'n et donaria amor si pugués ser veritat et donaria el món si puguéssis parlar-me ho donaria tot si et pogués estimat Et donaria amor et donaria el món si poguéssis mirar et donaria amor si vulguessis quedar-te ho donaria tot si et pogués estimar