Ets gota de pluja, ets gota de plor i de vi ets gota de lava, ets gota de regalim gota d’oasi, d’esperança que regues un món àrid ets la gota que fa vessar el got Ets gota de sang, ets gota de suor infantil ets gota del gota a gota, ets gota que no cau gota de pluja àcida, que del primer plor la gota cau, es filtra, s’evapora i ho torna a veure tot Quants calendaris haurem d’arrencar per veure només la gota de la pluja que mulla i si és la nostra l’espècie que enderroca pobles i gent prefereixo ser ocell que vola sense diners El plor desesperat, el vi de penes ofegat, la lava que explota de ràbia i l’últim regalim d’aquell arbre amazònic abans de ser tallat. S’ha de buidar el got que ja fa temps que vessa amb aquests dictadors la sang que fan les armes, jo em plantejo la seva inexistència com pot tenir sostre una empresa d’armes i no el rodamón xop i aquests nens i no tan nens que viuen per treballar i aquella nena amb el gota a gota després d’un bombardeig I els cabrons ignorants que només busquen capital faran que la pluja contamini, i així els nadons que vegin per primer cop el món ploraran, ploraran, ploraran,... Quants calendaris haurem d’arrencar per veure només la gota de la pluja que mulla i si és la nostra l’espècie que enderroca pobles i gent prefereixo ser ocell que vola sense diners