Letra y Significado de Cançó De Matinada, Joan Manuel Serrat

:(

Oh no! Esta misteriosa letra aun no encontró explicación.

Si estas acá, podes ser la primer persona que aporte el significado de esta canción. No es necesario registrarse, puede ser anónimo.

Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar. Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat amb fam i busca per entre blats i civades qualsevol cosa per omplir el pap. O potser un gall que dins la cort canta: la nit és morta i ja es fa clar. Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara. S'han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfa fins que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure a terra massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. Amb el sarró i la bóta a l'esquena, amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastures. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg. Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro ple de roig tomàquet i de verdures collides del seu hort. La mula sua i el carro crida i l'home tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant les velletes que pansidetes, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara. CANCIÓN DE MADRUGADA Nos lo ha de decir la voz temblorosa y triste de un campanario. Un golpe de luz y el grito de una garza que ha despertado con hambre y busca entre trigos y avenas cualquier cosa para llenar el buche. O tal vez un gallo que en el corral canta: la noche ha muerto, y ya clarea. Mientras yo canto, de madrugada, la aldea duerme todavía. Se han despertado mojadas las hojas del campo de alfalfa vecino. Se sacuden el agua del rocío mientras llega la madrugada y el sol que las calienta, hasta que las corten de un golpe de hoz. Alzan la cabeza mojada y fresca. Para caer a tierra ya queda tiempo. En la aldea llora un niño y por las afueras corren los corderos. Con el zurrón y la bota a la espalda, con un bastón en la mano, se van el pastor y su perro guardián, se van hacia otros pastos. Cruzando ríos y cabañas, a las montañas quieren volver. Salen con la aurora, es preciso salir temprano: el camino que han de hacer es muy largo. Hacia la aldea ya viene el payés, la bolsa vacía y el carro lleno de rojo tomate y de verduras cogidas de su huerto. La mula suda, el carro chirría y el hombre cierra los ojos y sueña, mientras el sol se levanta desde un lecho de encinas, deslumbrando a las viejecitas que marchitaditas, hacia la iglesia van caminando. Y ahora yo canto, de madrugada. La aldea duerme todavía.