Una nit de lluna de lluna plena en un bosc que feia pena. Érem jo i els meus amics I un guarda-boscos pixapí. Un llop petaner, va sortir de la cova Ens va perseguir, ens va fer córrer. Va fer el seu crit de guerra, jo vaig fugir, el llop em va seguir i em vaig fer pipí... I es que estava ben cagat Davant aquella enorme bèstia en un arbre enfilat I la tenda a 200 metres. El més fotut, però La branca que tenia clavada al cul, I el pitjor de tot una glà que em va caure a l'ull. I un aglà a l'ull. En les nits de lluna plena La segona en aquell bosc Vaig passar-m'ho de puta pena Quina mala sort!!!! Lluna plena no tornis més Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat. Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré. Al trencar de l'alba em vaig despertar si se'n pot dir així, perquè potser no vaig ni dormir. El llop als peus del meu roure Es va quedar ben fregit Vaig anrme'n a corre cuita Quina merda de nit. Vaig tornar cap al refugi I els amics tots preocupats. Els hi explico tota la història Sóc un flipat!!! Lluna plena no tornis més Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat. Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré. I ara a més, la gent diu que estic boig Potser és una fantasia La gent em mira i no em creu I això que agafen, riuen i es giren. Lluna plena no tornis més Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat. Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré.